Els relés d'automoció es poden classificar en tres tipus segons el seu principi de funcionament: electromagnètics, d'estat sòlid-i híbrids. Els relés electromagnètics utilitzen una bobina electromagnètica per generar un camp magnètic per impulsar els contactes; tenen una estructura senzilla però un temps de resposta lent (uns 10-30 ms). Els relés d'estat sòlid-utilitzen dispositius semiconductors (com ara MOSFET) per aconseguir la commutació sense contacte, amb temps de resposta que arriben a nivells de microsegons, però a un cost més elevat. Els relés híbrids combinen els avantatges d'ambdós tipus i són adequats per a escenaris de commutació d'alta freqüència.
Els relés de control d'automoció són components clau en els sistemes de control electrònic d'automoció, que consisteixen en un sistema de control i un sistema controlat. Aquests dispositius utilitzen el principi d'inducció electromagnètica per controlar corrents grans amb corrents petites. Com un dels components electrònics més utilitzats en automòbils, s'utilitzen àmpliament en equips de vehicles com ara fars, eixugaparabrises, engegadors i sistemes d'aire condicionat, amb una demanda global anual que supera els 1.000 milions d'unitats.
Els relés de control d'automòbils domèstics es classifiquen principalment en dues categories segons els vehicles en què s'utilitzen: un són els relés modelats d'automòbils europeus, utilitzats principalment en vehicles amb tecnologia alemanya i francesa; l'altre són relés modelats d'automòbils japonesos, utilitzats principalment en models japonesos.
